dijous, 7 de juliol del 2016

Serres de Queralt i dels Lladres

Temps aproximat: 5h
Distància: 17km
Desnivell: 700m

Accés: Arribats a Berga heu d'agafar la carretera en direcció a Rasos de Peguera. Quant estigueu davant del restaurant de la Font Negre seguiu la carretera amunt cap al Santuari de Queralt, on heu d'aparcar.

Notes: Hi ha 2 trams on el camí es fa difícil de seguir:

Des del Coll de Portet fins la Font de l'Espluga.

Des de les cases de La Mesquita fins a la casa enrunada de l'Empriuet.

Molt recomanable l'ús de GPS ens aquests 2 trams.







Sortiu de l'aparcament del Santuari de Queralt i dirigiu-vos fins al davant de la plaça de l’església, en aquest punt agafeu el GR-107, que és el Camí dels Bons Homes, que en aquest punt és on comença. Bé, seguiu aquest corriol per un bonic bosc i amb poca estona arribeu al Collet de Sant Joan, on hi ha una petita capella. En aquest punt abandoneu el GR i agafeu el PR que se'n va de cara amunt, just a la dreta de la capella. El camí puja decidit i poc metres enllà pugeu per unes empinades escales de fusta.









***El 1386 el mercader berguedà Francesc Garreta féu construir el primer santuari que es mantingué al s. XVIII, en què fou construït el santuari actual. El 1725 es posà la primera pedra i a partir d'aquesta data començaren les ajudes de l'ajuntament i dels ciutadans en la construcció, fins que fou inaugurada el 1741. Els plànols de l'edifici foren encarregats al barceloní Josep Arnaudias qui recomanà Pere Costa com a constructor del retaule. Dirigiren les obres Francesc Morató i Josep Julià.
El 1835 es va adaptar l'edifici com a fortalesa i presó i el 1840 es destruí l'ermita. La primera capella on fou venerada la Mare de Déu de Queralt fou la mateixa cova on fou trobada; d'aquí que, a principis del segle XX, davant el mal estat en què es trobava, es decidí construir una nova cova, per iniciativa de P. Joan Postius, missioner del Cor de "ària i organització de la Coronació de 1916". Les obres començaren el mateix 1916, i l'any 1920 només quedava l'escalinata. El disseny de la Sta. Cova va ser obra de J. Mª Forcada, també missioner del Cor de Maria.
L'església i en general tot el santuari foren malmesos, profanats i incendiats durant els primers anys de la guerra civil (1936- 1939), un retaule força notable fou cremat, així com l'altar, i foren reconstruïts el 1958 per mossèn Ballarín. El 1966 es va reconstruir la façana i la teulada del temple, obra de Josep Antoni Coderch de Sentmenat. El retaule actual és obra de Jaume Sugranyes (de Vic) segons el projecte de l'arquitecte berguedà Ramon Masferrer l'any 1958. Els anys 90, es va fer la restauració de tot l'interior (església i cambril) treballs dirigits per l'arquitecte berguedà Lluís Boixader, donant-li l'aspecte actual.*** 


Més endavant el corriol es suavitza i planeja per una bonica obaga, amb vistes al Roc d'Uró i al Cogulló d'Estela. Desprès d'una estona arribeu a un trencall, aquí agafeu la corriol que puja fort amunt, cap a l'esquerra. Més enllà el camí es converteix amb pista i es suavitza fins que arribeu a un altre trencall, aquí seguiu les marques grogues i aneu pel corriol a mà esquerra fins el Coll de la Mel. Un cop al coll, seguiu el corriol mà dreta. Seguint aquest corriol sortireu al Coll del Portet, amb una casa al fons a mà esquerra.






Bé, des d'aquest punt deixeu ambdues pistes a esquerra i dreta i seguiu recte, on més endavant hi ha un dipòsit d'aigua que heu de vorejar per la seva esquerra i continuar camí amunt. Al principi la pista és evident i no té pèrdua, més endavant es va desdibuixant fins que arribeu a una clariana on hi ha un petit dipòsit d'aigua a mà dreta. Aquí heu d'anar seguint recte pel mig del bosc, sense camí, amb una lleugera tendència cap a la dreta i pujant fins arribar a un petit collet on hi passa un cable pel bestiar. Ara baixeu recte avall i sortiu a una pista bastant desdibuixada. A la dreta veureu la solitària Roca del Gegant, bon punt de referència per situar-vos.






Ara bé un tram delicat, ja que els camins amb prou feines es veuen. Bé, continueu pel que sembla una antiga pista, quant arribeu a un trencall aneu a la dreta i feu una petita pujada. Un cop dalt continueu per la pista cap a l'esquerra i comenceu a baixar, Més endavant deixeu 2 pistes més a l'esquerra i baixeu fins que arribeu a la Font de l'Espluga, on ara hi ha un dipòsit d’aigües. Traspasseu el torrent i continueu per la pista, pocs metres enllà trobeu una pista secundaria que marxa a l'esquerra, agafeu-la. Traspasseu el petit torrent i seguiu pel camí, que ara amb prou feines es torna a veure, Intenteu anar seguint els passos més amples pel bosc fins que sortiu a una pista principal, seguiu-la a l'esquerra.






Aquí ja torneu a veure les marques grogues, que us seran de gran ajuda en el que queda de ruta. Bé, continueu per la pista i pocs metres enllà abandoneu-la per una de secundària cap a la dreta, seguint les marques grogues. Aquesta pista més endavant fa una forta pujada i s'acaba morint en una petita clariana, aquí veureu un corriol a l'esquerra que s'emparra amunt, seguiu-lo. Aquest corriol està bastant tapat i costa d'avançar, però vosaltres aneu seguint marques, i desprès de passar per una petita clariana baixeu i sortiu a una pista, aquí aneu a l'esquerra.





Poc desprès d'una forta corba a la dreta veureu un corriol que s'esmuny de cara avall, cap a l'esquerra, agafeu-lo. En aquest corriol també hi ha trams que estan força tapats, però un petit tub d'aigua i alguna que altre marca us ajudaran a seguir el camí. Més avall veureu un gran dipòsit d'aigua, baixeu-hi i seguiu la pista cimentada amb direcció a les Cases de la Mesquita, just al fons. Les vistes sobre la paret sud de la Serra de Lladres són espectaculars. Un cop passeu pel mig de les cases (un home molt amablement ens va invitar a passar pel mig), aneu a buscar el collet que hi ha al final de la pista, on hi ha un tancat per les vaques. 






Des d'aquest punt és important que intenteu divisar la masia enrunada de l'Empriuet. Esta situada al final de les feixes que teniu al davant, però al bell mig del bosc, entre les feixes i la paret del serrat. No busqueu al costat de les feixes que no veureu res de res.

Bé, situats a les feixes i localitzada la masia traspasseu aquesta feixes i endinseu-vos dins el bosc, ara heu d'anar buscant el millor pas i intentar localitzar la masia. NO ÉS FÀCIL, però amb paciència i amb una mica de sentit de l'orientació es troba, mireu de no baixar gaire. Un cop trobeu la masia seguiu per la pista que li dona accés, cap a la dreta. Ara aneu seguint la pista, senyalitzada un altre cop amb marques grogues. Des d'aquest punt ja no abandonareu més les marques fins arribar al santuari.




Més avall abandoneu la pista i agafeu un corriol força tapat a l’esquerra, que més endavant torna a sortir a una altre pista. Aquí al davant veureu un corriol que s'emparra de valent per l'altre marge de la pista, seguiu-lo fort amunt. El corriol puja fort i salva força desnivell amb poc tros, més amunt surt a una altre pista, seguiu-la a la dreta. Aquest pista continua pujant, resseguint el Serrat Gran. Més amunt veureu les marques de sender local (verd i blanc) que segueixen un corriol a mà dreta, agafeu-lo i continueu pujant. Més amunt sortiu un altre cop a la pista que seguiu també a la dreta. Aquí veieu la Masia de Portet, per on heu passat ja abans, continueu per la pista fins el ja conegut Coll de Portet.








Un cop al coll aneu direcció cap a Queralt, seguint el camí que heu fet a l'anada, un cop al Coll de la Mel continueu tot recte seguint marques. El camí va pujant i es va dirigint cap a la Serra de Queralt, més endavant el camí canvia de vessant i transcorre per la vessant sud de la serra, contemplant les impressionant parets i balmes. Aneu seguint aquest camí que no té pèrdua i sortiu un altre cop al Collet de Sant Joan, aquí seguiu el camí que va a Queralt, però agafeu el que indica "pels miradors", just a la dreta del collet.






En aquest camí planer i fàcil de fer, tindreu les millors vistes del dia, just a sota la Serra de Queralt i amb impressionats vistes sobre el sud del Berguedà. Ja arribant al santuari veureu un corriol a mà esquerra, senyalitzat amb fites, que puja al cim del Castell Berguedà on hi ha situada una visible estelada, nosaltres anàvem malament de temps i no hi vam pogué pujar. Més endavant i just abans d'arribar al santuari trobareu el trencall per anar a la Cova de la Troballa, on es diu que es va trobar la imatge de la Mare de Déu. Des d’aquí ja només heu de tornar cap a l’aparcament.







***La llegenda de la Troballa
Segons una antiquíssima tradició, els ramats i les vacades de Vilaformiu solien pasturar per les solanes de Campmaurí i vessants de Queralt. Un bon dia el pastor veié com un dels bous s'enfilava costa amunt amb una faisó totalment incomprensible. No el pogué atrapar fins a la meitat de la cinglera del Castell Berguedà (nom amb què es coneix el cim més alt de la serralada). En arribar-hi, amb gran sorpresa veié el bou agenollat davant una petita imatge de la Mare de Déu mig amagada.
L'agafà, l'embolicà amb la seva caputxa i, recollint els ramats, se'n tornà a casa seva. Quan volgué ensenyar la imatge, aquesta havia desaparegut. L'endemà la trobà al mateix indret. Novament se l'endugué i una altra vegada desaparegué del seu embolcall. La gent de Vilaformiu decidí de pujar fins aquell indret i van veure la imatge entaforada en un replec de la roca a l'ombra d'un cirerer que havia florit fora de temps. A partir d'aquell moment entengueren que la imatge volia ser venerada en aquell mateix indret.***

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada