divendres, 13 de desembre del 2013

El Tagamanent

Temps aproximat: 6h
Distància: 20,5km
Desnivell: 1100m

Accés: Des de Barcelona, agafar la C-17 direcció Vic i agafar la sortida del Figaró. L'excursió comença al carrer de Mossèn Jacint Verdaguer.

Notes: Cap d'especial, ruta amb un bon desnivell i senyalitzada en gran part del recorregut.




Sortiu del carrer Mossèn Jacint Verdaguer en direcció a Vallcàrquera. El primer tram és asfaltat, passareu pel costat de la Font del Molí. Més endavant l'asfalt s'acaba, passareu per nombroses masies, pel centre d'interpretació de Vallcàrquera i arribeu fins al allotjament rural de Can Grau. Una mica més endavant veureu una pista amb una cadena que surt a l'esquerra, agafeu-la. Al cap de 5 minuts arribareu a una senyal que posa Tagamanent, agafeu aquest corriol que desprès d'una bona estona de pujar i pujar us deixarà al davant del centre d'interpretació de Bellver.







Aquí, les vistes del Tagamanent són espectaculars. Ara aneu seguint els pals indicadors i desprès d'un suau ascens arribareu a dalt de tot del turó del Tagamanent, coronat per l'església de Santa Maria de Tagamanent, des d'on es té una gran panoràmica dels Cingles de Bertí. Torneu enrere, cap a Bellver i aneu seguint les marques del GR-5. Passareu per Cal Agustí, una impressionant Mas propietat de la Diputació de Barcelona. Passat el Mas, entrareu en un bonic alzinar. Desprès de fer una corba a la dreta heu d'estar atents a trobar un camí a la vostra dreta, que pocs metres enllà es transforma en un corriol, senyalitzat amb marques de color taronja.






***L'església de Santa Maria, situada al cim del Turó de Tagamanent dins del castell de Tagamanent, és un antic lloc de culte, actualment sense funcionalitat.
El lloc és esmentat per primer cop el 993, quan el comte Borrell li va cedir uns alous situats al Congost. Pertanyia, com el castell, a l'alt domini dels vescomtes d'Osona, més tard de Cardona, i el 1098 el vescomte Folc II, que també era bisbe de Barcelona, la va cedir a l'abat Begó de Santa Fe de Concas (Llenguadoc) perquè hi fundés un monestir filial. Folc II va morir un any més tard i, com que probablement els seus nebots no devien estar d'acord amb la donació que havia fet, el monestir no va arribar a estar en poder del monestir de Concas, sinó que va passar a formar part del de Sant Pere de Casserres, que era propietat dels vescomtes de Cardona, una cessió confirmada pel bisbe de Vic el 1148. Casserres va caure en decadència i la comunitat de Tagamanent no va tenir continuïtat, si és que mai es va arribar a establir.
Després del terratrèmol de Catalunya de 1448, l'edifici va ser reconstruït. Des del segle XVI figura com a parròquia.
Al llarg del segle XVI es van fer algunes petites obres de manteniment de l'edifici i el van dotar d’alguns retaules nous. L'any 1578 es van iniciar un seguit de reformes que van durar fins el 1619 i que van representar una gran remodelació de l'edifici. Així s’hi van afegir dues naus laterals i la capella del Roser, es va eliminar el campanar d'espadanya i se'n va construir un de planta quadrada i se'n va refer la coberta.
A partir de mitjan del segle XVIII, tot i que s'havia construït la casa rectoral, l'església va entrar en un progressiu estat d'abandonament accentuat a l'inici del segle XIX quan el lloc és definitivament abandonat.
Cap al 1940, la parroquialitat es va traslladar a la capella de Santa Eugènia del Congost.
Va ser restaurada per la Diputació de Barcelona, que des de fa alguns anys n’és la propietària. De la construcció romànica es conserva una part dels murs de la nau central coberta amb volta de canó seguit apuntada.
Recentment s´han trobat les restes de la Sala Comtal del Castell de Tagamanent (any 2013), a l´actualitat la Diputació de Barcelona hi està treballant.***

Aquest corriol va carenejant la muntanya d'el Monner, per un bosc obac i molt bonic. Desprès d'una força estona caminant per aquest corriol sortireu a una pista. Aquí heu d'anar de cara avall per un camí ample i bastant planer. Enllaçareu amb una altre pista que baixa, continueu amb al direcció que porteu i pocs metres enllà agafeu una altre pista que surt a la vostre esquerra. A l'horitzó veureu una gran alzina, és l'Alzina de Can Vall, declarat arbre monumental. Continueu per la pista, més avall gireu a la dreta, pista que passa just per davant d'una altre magnífica masia, Can Valls. Continueu per la pista que us deixarà al davant de l'ermita de Sant Cristòfol de Monteugues.










***Sant Cristòfol de Monteugues és una ermita romànica que es troba entre La Garriga i El Figaró (Vallès Oriental), prop del Tagamanent i del Pla de la Calma. Pertany a la masia Valls del Figaró. Hi ha un camí des de La Garriga d'uns 5 Km.
La llegenda diu que va ser construïda per Lluís I el Pietós (el fill de Carlemany) quan anava a conquerir Barcelona. El dia de Sant Cristòfol (10 de juliol) s'hi feia un aplec organitzat pels propietaris de la masia Valls. Es beneïen cotxes i cavalls per el rector del Figaró, es deia una missa i després es feia una costellada. Durant la missa es cantaven els Goigs de Sant Cristòfol Gloriós.***

Aquí us trobareu una pista senyalitzada amb PR-C-33 que heu de seguir a la dreta, passareu pel costat de la Creu de Can Plans i just en aquest punt heu d'abandonar el PR C-33 que s'esmuny per un corriol a la dreta i seguir la pista per on veniu tot recte. Pocs metres enllà veureu unes fites a la banda esquerra de la pista, baixeu pel corriol i arribareu a la Cova de Can Plans. Un cop vista torneu a la pista i continueu a l'esquerra, passareu pel davant de la masia de Can Plans i la pista desprès de fer una petita baixada començarà a baixar. Anirà baixant cada cop més fort fins que el tram final aconsegueix un fort pendent. Passareu pel costat d'un monument en record de la Guerra Civil i entrareu al poble, ara ja només us queda anar a la dreta i arribar fins el cotxe.








Ja hi Sou



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada