dissabte, 30 de gener del 2016

Viladrau-Gorg Negre-Matagalls

Temps aproximat: 7h
Distància: 19km
Desnivell: 1200m

Accés: Heu d'anar fins a la població de Viladrau, just a la falda del Matagalls. Allà aneu fins a l'avinguda del Montseny (costat del camp de futbol) i aparqueu just al costat d'un aparcament per auto caravanes, on hi ha també una rotonda.

Notes: Camins en general poc transitats on s'ha d'estar atent a possibles trencalls, tot i que en general, estant ben senyalitzats amb pintura o fites.

El corriol que baixa del Matagalls cap a Viladrau ens va costar una mica de trobar degut a la neu que tapava el camí. Desconec si a l'estiu es veu més.


VÍDEOS

Gorg Negre

Panoràmica des del Matagalls



Sortiu de la rotonda avall, cap a una pista. De seguida trobareu un pal indicador que entre d'altres coses posa Erola - Matagalls, a partir d'ara heu d'anar seguint aquestes marques fins que arribeu a Els Molins, una imponent masia amb una gran entrada. Aquí seguiu la pista i abandoneu el PR que gira a l'esquerra. Aneu seguint la pista i la senyalització fins a la Masia de La Sala, on va néixer el mític bandoler Joan Sala i Ferrer, més conegut com a Serrallonga.








***El mas Sala s'esmenta el 1226 quan el clergue de Viladrau Bernat de Sala el va cedir a Estefania d'Osor, però sembla que l'origen del mas pot remuntar-se alguns segles abans. Entre 1271 i 1298 consten un Bernat de Sala i un Guillem de Sala. El 1322 estava en poder de Ramona de Sala i dels seus fills. El 1329 surt un Berenguer ça Sala actuant prop de fra Ramon de Vilademany, el qual per causes que s'ignoren s'instal·la al mas.

El 1359 el cavaller Roger de Vilademany es casa amb Esclarmonda de la Sala i funda així un nou llinatge que emparentarà la Sala amb la noblesa de l'època, que perdura fins al 1522, en que Violant de Cruïlles i de Vilademany estableix com a propietari a Bartomeu Sala (possible antic masover i avantpassat del bandoler Joan Sala alies Serralonga). La família Sala hi resideix fins al 1645 en que el mas, després d'un plet, és subhastat i adjudicat al pubill dels Molins. Fins a la desamortització del 1837, el mas Sala pertanyia a l'església de la Pietat de Vic i a partir d'aleshores ha passat per diversos propietaris.

El trobem registrat en els fogatges de la "Parròquia y terme de Viladrau fogajat a 6 d'octubre 1553 per Joan Masmiguell balle com a par en cartes 230", juntament amb altres 32 que continuaven habitats després del període de pestes, on consta un tal "Joan Sala". Els actuals propietaris no mantenen el cognom d'origen.***



Un cop a Casa Sala voregeu-la per la dreta i seguiu per un corriol que baixa avall cap a la Riera de la Sala. Passeu el mont i no gaires metres enllà trobeu un corriol a a l'esquerra, agafeu-lo. Aquest corriol acaba sortint a uns camps, que heu de vorejar per la seva dreta. Uns metres enllà veureu una pista que marxa a la dreta, agafeu-la. En poca estona arribeu a una altre pista, aquí teniu l'opció d'anar fins el Pont de Can Gat. És un corriol una mica perdedor, però val la pena. Agafeu el corriol una mica tapat que surt a l'esquerra i intenteu anar baixant cap a la riera. Arribeu al Pont de Can Gat, un racó guapo i tranquil.




 Un cop vist, torneu fins el trencall de camins i aneu amunt. Aquest corriol va pujant mica en mica, guanyant alçada a poc a poc. No feu cas de cap corriol que no estigui degudament senyalitzat, ja sigui amb fites o amb marques de pintura, que us anireu trobant més amunt. Arribareu a un punt on el corriol fa un gir a la dreta i allà i veieu un altre corriol que surt tot recte. Aneu recte per aquest corriol i en 5 minuts estareu a l'amagat Gorg Negre.



Torneu enrere i seguiu corriol amunt. A partir d’aquí el corriol puja de valent, guanyant molta alçada amb poc tros. Anireu pujant i baixant, passant per boscos encantadors i guanyant vistes vers el torrent. A dalt a l'esquerra veureu una antena, és el Coll de les Tres Creus, aquest és el vostre objectiu. Bastant enllà i després d'un camí trenca-cames traspasseu el torrent i enfileu-vos per l'altre vessant. Desprès de fer una altre pujadeta de les maques arribeu al Coll de les Tres Creus.









 Seguiu la pista a l'esquerra,i amb no res arribeu a Sant Segimon, amb procés de restauració. Si mireu muntanya amunt veureu el que sembla ser una barraca, és Sant Miquel de Barracons, el pròxim objectiu. Un cop vist, torneu enrere i seguiu senyalització cap a Sant Miquel de Barracons. Desprès d'una petit grimpada arribeu a Sant Miquel de Barracons. 






***Fins la guerra civil, Sant Segimon oferia un servei d'hostatgeria durant una part de l'any. A l'hivern estava tancat.

Durant la guerra civil va ser totalment saquejat. En els anys 50 la propietat va iniciar una restauració del Santuari però per un problema d'accés (no disposar d'un camí propi) van haver de suspendre les obres quan l'Església estava pràcticament acabada.

El vandalisme d'una minoria (robatori de la campana llançant-la sobre la teulada, crema de portes i finestres, sostracció de material) va tornar a sumir el Santuari en una situació deplorable.

En els anys 90 després d'unes laborioses gestions administratives, la propietat va iniciar de nou la restauració (construcció d'una carretera, obres de recuperació d'edificis) que a causa de les dificultats existents (climatologia, cost, esfondraments, agressions) són més lentes del desitjat.***


Un cop vist continueu seguint senyalització fins a sortir a Coll Saprunera, a partir d'aquí hi han 2 opcions, podeu anar pel camí de més a l'esquerra, que passa per dins el bosc, amb el torrent pel costat, més bonic que l'altre, però sense senyalitzar, només ho està amb fites. El camí de la dreta està senyalitzat però passa per dalt la carena i no és tant maco, Agafeu el que agafeu sortireu al mateix lloc, al Collet de la Font. En el nostre cas passem per dins el bosc i anem seguint les marques de pintura o les fites.






Aquí aneu a l'esquerra seguint indicacions fins a la Font de Matagalls. Un cop vista, pugeu pel dret, sortiu a dalt d'una petita planura i al fons, ja veieu la creu del Matagalls, aneu seguint traça fins al cim. 









Un cop vist, baixeu per on heu pujat fins al trencall de la Font del Matagalls, aquí tireu recte, seguint la carena. A nosaltres ens va costar seguir el camí perquè estava tapat per la neu, però imagino que deu estar ben marcat. Quant arribeu al final de la carena heu de trobar el corriol que s'esmuny avall i aquí ja anar seguint fites i marques de pintura per anar baixant. Més avall arribeu al Coll d'Ordials, on heu d'agafar un corriol a la dreta que baixa fort avall.



Aquest corriol és espectacular, hi ha trams que baixa molt fort, i amb trams molt aeris i amb bastant de pedregam. Una meravella i amb poca gent. Ja quasi bé a baix trobeu un trencall, tots 2 senyalitzats. Baixeu pel de l'esquerra, més dret i directe de cara avall. Ja a baix, seguiu per una pista fins que de seguida arribeu a un trencall. Aquí agafeu un corriol senyalitzat amb fites que baixa avall.






De seguida arribeu a un bosc espectacular. Hi han varis exemplars de castanyer, d'unes dimensions i formes impressionants, una meravella de bosc. Només per aquest racó ja val la pena l'excursió. Un cop gaudit d'aquest indret, seguiu avall, traspasseu la riera i seguiu el corriol. En poca estona sortiu a un camí més ample, el PR-C 205, que va de Viladrau al Matagalls. Aquí, aneu uns metres a l'esquerra i arribeu a l'Ermita de Mare de Déu de l'Erola.










***Situada en el camí antic de Viladrau a Sant Segimon i al Brull. Edifici de planta rectangular de dos aiguavessos. A més de la capella situada al costat sud de l’edifici, s’hi troba aferrada la casa de pagès amb un hort al costat de ponent. A l’entrada de la capella hi ha un atri o vestíbul obert a l’exterior per dos portals arquejats, un orientat al sud i l’altre a llevant. A la cantonada exterior, entre els arcs, hi ha un rellotge de sol. Hi visqueren pagesos fins al 1956. L’ermita i l’hort pertanyen a la Rectoria de Viladrau però els voltants són terrenys de Can Gat. A l’entrada, el terra és fet en pedres de riu, hi ha una creu que segons la llegenda és el lloc on varen trobar la Mare de Déu. A l’ampit d’una finestra figura la data 1664, a la biga de fusta 1689 i a la llinda de la porta de la casa 1641.
La casa de l’Erola surt documentada des de l’any 1582 i fou construïda com a residència per als ermitans de Sant Segimon, hi vivien des de l’1 de novembre fins a l’1 d’abril quan el fred feia difícil la vida al Santuari.
La festa de l’Erola es feia el dia 8 de desembre, festa de la Puríssima. La capella actual fou construïda a partir de l’any 1630 després que un incendi destruís l’anterior. Es va completar durant els anys 1641 i 1659.
L’any 1833 fou cremada pels constitucionals, a l’inici de la guerra dels Set Anys. Va ser restaurada l’any 1837, sent administrador l’hereu de Can Bosc.
L’any 1936 fou de nou profanada i ja l’any 1942 el poble de Viladrau amb les seves aportacions la va fer restaurar. Una inscripció sobre pedra escrita en llatí situada vora el portal de la capella recorda aquest fet.
Les darreres obres de conservació s’han realitzat l’any 1991. En destaca la restauració del rellotge de sol, entre els arcs d’entrada, feta per Joaquim Farrerons amb el tipus de pedra anomenada d’espinzella.
La Mare de Déu de l’Erola era invocada per a protegir els nens contra la verola.
Durant la guerra civil la imatge fou amagada a la soca d’un castanyer per tal de preservar-la de la destrucció i el pillatge. Anys més tard es va retrobar en molt mal estat i la imatge actual n’és una fidel rèplica.***

Ara ja, només us queda tornar de cap a Viladrau tot seguint el PR, que està molt ben senyalitzat. Entre 45 minuts i 1 Hora estareu un altre cop a on teniu el cotxe.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada