dimecres, 20 de gener del 2016

Vinya Nova-Camí del Pont-Sant Jeroni-Elefant

Temps aproximat: 6h
Distància: 14km
Desnivell: 1100m

Accés: A Collbató s'hi accedeix tant de Barcelona, com de Lleida per l'autovia A2. Agafeu la sortida de Collbató. L'excursió comença a l'aparcament del costat del Restaurant Vinya Nova, just a peu de muntanya, aquí us deixo el link ja que no és fàcil arribar-hi-.

També es pot començar des del Carrer Pau Bertran, nucli antic de Collbató. Des d'aquí seguir la pista en direcció a Vinya Nova.

Ubicació Restaurant Vinya Nova

Notes: En principi es fa per terreny fàcil, tot i que algun corriol és una mica confús, si s'està acostumat al terreny montserratí no hi haurà cap problema.



VÍDEOS

Panoràmica des de Sant Jeroni

Panoràmica des de l'Ermita de Sant Jaume 






Sortiu de l'aparcament del costat de Vinya Nova i agafeu el camí de just a la dreta, senyalitzat com a prohibit el pas de vehicles. Una mica més amunt hi ha un trencall de camins, agafeu el de la dreta, senyalitzat amb marques blanques. Aquest camí aviat entra a la llera del Torrent del Pont. Seguiu fites, travesseu el torrent i comenceu a pujar per un corriol al marge dret del torrent.






Aneu pujant de mica en mica sempre pel marge dret i guanyant altura. Passada una petita canal trobareu un corriol a mà esquerra que baixa, agafeu-lo, baixareu fins al Pont. El Pont no és més que una gran roca que s'aguanta pels seus extrems, deixant un forat a la seva base, semblant així un enorme pont de roca. Un cop vist retorneu al camí i seguiu pujant.





Ja bastant amunt i amb més vistes que les que teniem a dins del bosc, arribareu a un trencall. A la dreta aniríeu cap a la Cova de la Murdela i el Coll dels Pollegons, vosaltres aneu a l'esquerra. Ara ja heu de seguir marques vermelles. Més amunt tornareu a trobar un altre trencall, seguiu pel de l'esquerra, de cara avall. El corriol es pot anar seguint força bé gracies a les marques vermelles que anireu trobant. Desprès de traspassar el segon torrent i fer una curta pujada sortireu a un altre corriol, aquest més marcat, és el Camí dels Francesos, marcat amb marques de PR (blanc i groc).








Seguiu-lo de cara amunt, cap a la dreta. Poc més amunt tornareu a trobar un trencall, el PR se'n va cap a l'esquerra, direcció el Montgrós, vosaltres aneu amunt, direcció Sant Jeroni. Desprès de pujar força estona i sense cap mena de pèrdua, sortireu a un coll, esteu a les Pinasses, coll que separa Sant Jeroni i l'Albarda Castellana. Si aneu a la dreta podeu pujar fins a l'Albarda, a l'esquerra cap a Sant Jeroni, aneu cap aquí.





Aquest corriol us deixarà al camí principal d'accés a Sant Jeroni, tot empedrat. Aneu amunt i desprès de salvar unes quantes escales haureu arribat al cim més alt de Montserrat. Un cop gaudit de les vistes torneu a baixar i aneu seguint el camí principal fins arribar al davant de l'ermita de Sant Jeroni. Ara continueu direcció cap el Monestir i aneu a la dreta, de cara avall.






Més avall trobareu un altre trencall, recte aniríeu al Pla de les Taràntules, aneu a l'esquerra avall cap el Monestir. Aquí heu d'estar atents, pocs metres avall i davant d'un pal indicador, trobareu un corriol que s'enfila pel marge esquerra, agafeu-lo i deixeu el camí principal. Aquest corriol és el que dona accés al Cavall Bernat i ara heu d'anar seguint marques grogues. Passat el Cap del Mort (que identificareu ràpidament quant el veieu) i abans d'arribar a una petita balma a l'esquerra del camí, heu de trobar un petit corriol a mà esquerra que s'enfila per una canal bastant descomposta, amb marques blaves. Ja a dalt, arribareu a l'Ermita de Sant Antoni, d'es d'on gaudireu d'unes vistes impressionants sobre el Cavall Bernat.










***L’ermita de Sant Antoni pertany a la zona de Tebaida, és la que es troba més allunyada del Monestir juntament amb l’ermita de Sant Jeroni. Es troba al costat del Cavall Bernat i al marge esquerre del torrent de Santa Maria o Vallmala. En el passat probablement fou traslladada al seu emplaçament actual des d’una ubicació més abrupta. Era considerada com la més solitària de totes les ermites. A finals del segle XV va ser restaurada i ampliada per l’abat Cisneros. Durant la Guerra de la Independència va ser convertida en polvorí i va romandre dreta fins que va ser destruïda l’any 1812 per l’exèrcit francès.***



Un cop vist, baixeu i aneu a l'esquerra, pel corriol que seguieu abans. Arribareu al Coll de la Canal Plana, on hi han unes fites i un corriol que s'esmuny canal avall. Vosaltres continueu pel corriol i seguint marques grogues. Arribareu a l'alçada de La Prenyada, molt fàcil de reconèixer. Als pocs metres i amb un tram planer del corriol, veureu unes fites a l'esquerra, aneu per aquest corriol que desprès d'uns 10 minuts i alguna que altre grimpada us deixarà a l'inici de la petita canal d'accés per pujar a l'Elefant. Aquest últim corriol millor no fer-lo si està la pedra mullada.











Torneu enrere fins al Collet de la Canal Plana, ara aquí heu de buscar un corriol a mà esquerra. Aquest corriol us anirà baixant fins al camí vell del Monestir a Sant Jeroni, un cop al camí aneu a la dreta i amb pocs metres arribareu al Pla dels Ocells. Aquí el camí vell continua recte amunt, vosaltres heu de buscar un camí indicat amb un pal indicador direcció cap el Funicular de Sant Joan. Per aquest corriol que no té pèrdua passareu pel Pas del Trencabarrals, un pas estret amb forma de V. Més endavant trobareu un  altre pal indicador, indicant-vos que esteu al PR-C 19. Seguiu uns metres direcció cap al Funicular però de seguida veureu un canal molt desfeta a la vostre dreta, aquí agafeu el corriol que la remunta, marcat amb fites.







Sortireu al camí del Funicular de Sant Joan a Sant Jeroni, just a la base de la Gorra Marinera. Travesseu aquest camí i continueu pujant canal amunt. Ja a dalt sortireu a un petit collet, seguiu el camí de la dreta i ja veureu l'Ermita de Sant Jaume una mica més amunt. Aneu-hi, val la pena, si us acosteu cap a la Gorra Marinera tindreu unes vistes espectaculars. Un cop vista torneu enrere fins el coll i baixeu pel camí de la dreta, que us deixarà al camí que porta a l'Ermita de Sant Joan i Sant Onofre. 











***L’ermita de Sant Jaume, orientada a migdia, pertany a la regió de Tebas. Es troba al peu del cim de la Gorra Marinera, al camí del Pla de les Taràntules, molt a prop de l’estació superior del funicular de Sant Joan. Va ser construïda al voltant d’una cova natural que bé podria haver estat un habitacle d’anacoretes. Es divisa des de la plaça del Monestir, per la qual cosa cridava l’atenció dels pelegrins. Ubicada en una situació privilegiada té unes vistes excel·lents, de fet es poden veure totes les altres ermites exceptuant la de Santa Magdalena. Va ser destruïda l’any 1812 per l’exèrcit francès.***


Un cop vist torneu enrere, però sense acabar de baixar fins a baix de tot, abans heu de trobar un corriol a
Continueu pel camí amunt, passeu pel costat de l'Ermita de Sant Joan, més amunt a la paret teniu l'Ermita de Sant Onofre. Enmig d'una corba a la dreta, veureu hi ha un pal d'on surt un camí a l'esquerra, aquí heu d'agafar el corriol que s'esmuny avall, salvant un petit graó, ara les marques són blaves. No gaire més endavant arribeu a un tram on tindreu un munt de troncs al terra, i on les marques blaves se'n van a la dreta, de cara amunt, ara obvieu marques passeu per sobre els troncs i seguiu el corriol tot recte. Desprès de passar per un llom de roca el corriol s'esmuny avall, cap a l'esquerra, on unes cordes i cadenes ens faciliten el pas. Amb un tres i no res arribeu a l'Ermita de Santa Caterina. Un cop vista retorneu fins el trencall on hi havien els troncs.










***L’ermita de Sant Joan Baptista pertany a la regió de Tebas. Es troba al costat de la nova ermita de Sant Joan, que va ser construïda en el segle XIX i al costat de l’ermita de Sant Onofre. Antigament les ermites de Sant Joan Baptista i Sant Onofre van estar unides per una passarel·la ja que només hi ha 30 pams de distància entre totes dues. L’ermita es va aixecar aprofitant una balma natural, sota una penya, a la vessant de la muntanya per protegir-la de les inclemències meteorològiques i gaudir d’una bona vista. Va ser residència dels abats Garriga, Tocco i Salinas, aquest darrer la va restaurar el 1591. Durant la Guerra del Francès, l’ermita va ser destruïda per l’exèrcit gal. A principis del segle XX s’hi adossà un nou edifici que es va utilitzar com a restaurant.

L’ermita de Santa Caterina pertany a la zona de Tebas. Es troba a 150 metres de l’ermita de Sant Joan vers el migjorn enfonsada sota una roca, molt a prop del Torrent de Santa Caterina. Està bastida aprofitant una balma natural sota una penya, a l’extrem d’una vall assolellada i solitària. Era una ermita molt poc transitada i visitada ja que no quedava al peu de cap camí. Es va construir al segle XVII al costat de les runes de l’antiga ermita de Sant Pere, que va ser enderrocada l’any 1677. L’ermita de Santa Caterina era popularment coneguda com l’ocelleria de Montserrat per la gran quantitat d’ocells que hi niaven a prop. La seva capella tenia la característica d’ésser coronada per una llanterna rodona. Va ser destruïda per l’exèrcit francès el 1812. *** 


A partir d'ara i fins a baix de tot haureu de seguir aquest corriol, sempre seguint marques blaves. El corriol desprès de fer una petita remuntada, s'esmuny amb força cap avall. Ja bastant avall trobareu el trencall que ve del Coll dels Pollegons, seguiu de cara avall. Quant estigueu pràcticament a baix de tot i estigueu a l'alçada del Frare de Baix (que teniu a la vostra dreta) heu d'estar atents, ja que el corriol fa un gir a la dreta, per acabar de baixar fins a baix de tot. Desprès de passar entremig d'un camp d'oliveres sortireu a una pista, que seguint-la a mà dreta us portarà amb poca estona un altre cop a Vinya Nova.








Ja Hi Sou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada