dimecres, 11 de maig del 2016

Cal Rosal - Sant Miquel de les Canals - Pont de Pedret

Temps aproximat: 5h
Distància: 19km
Desnivell: 800m

Accés: Heu d'arribar fins a Cal Rosal, just abans d'arribar a Berga si veniu per la C-16 i conegut pel seu Mercat del Bolet. La ruta comença a la plaça principal.

Notes: La pujada al turó del Montsent es fa per un corriol molt perdut i que costa una mica d'anar seguint, però val la pena fer l'esforç, ja que tot i ser un petit turó, hi han molt bones vistes.


VÍDEOS

Panoràmica des del Montsent

Pont de Pedret



Sortiu de l'aparcament de Cal Rosal i aneu cap a la carretera en direcció a Olvan. Poc més amunt agafeu la pista que surt a l'esquerra i que passa per sota del pont de la C-16, més amunt deixeu una altre pista a l'esquerra i continueu recte. Aneu seguint aquesta pista fàcil i evident sense agafar cap trencall i en lleuger ascens.





Ja arribats a les proximitats de la Masia de Montsent, que tindreu alçada a la vostre dreta, heu de deixar la pista que se'n va avall i agafar la de la dreta. Passat el camí d'accés a la masia, continueu per la pista fins a trobar un altre trencall, ara agafeu la pista de l'esquerra que puja fort amunt. Aneu seguint-la sense pèrdua, fareu una petita baixada, on poc després trobareu un corriol marcat amb fites a mà dreta, no en feu cas i seguiu recte, ara la pista fa una petita pujada, Un cop a dalt i just on la pista torna a baixar fent un tomb a l'esquerra veureu un corriol a mà dreta, aquí abandoneu la pista i agafeu aquest corriol.




Molts pocs metres enllà heu de veure un petit rastre que s'enfila a la dreta, aneu per aquí i intenteu anant-lo seguint, un cop a dalt del Montsent les vistes són magnifiques tot i estar en un petit turó. Ara desfeu el camí, aneu fins el corriol i seguiu-lo a la dreta. L'haureu de seguir força estona, travessant algun pas entre roques, fins que més endavant sortireu a una pista, seguiu-la recte amunt i passeu pel costat del Mascaró, un antic mas.






Des del Mascaró seguiu recte, trobareu una altre pista, seguiu amunt. Més endavant i desprès de veure unes senyalitzacions amb un arbre trobareu un corriol marcat amb fites a mà esquerra, agafeu-lo, entrareu en un bonic bosc d'alzines i més endavant arribareu a la Font del Noguer. Continueu pel corriol fins que sortiu a una pista forestal, aneu a la dreta, passant pel costat d'unes feixes i ja a dalt arribareu a Sant Miquel de les Canals, una petita però bucòlica ermita.








Ara torneu enrere fins el punt on heu sortit a la pista, un cop aquí continueu pista avall, saltant una cadena pintada de color groc, aquest color és el que haureu de seguir d'aquí en endavant. Bé, continueu seguint la pista, que mica en mica anirà descendint. Més avall la pista es converteix amb corriol i entra dins el bosc, passa pel costat de la Font Bona i s'acaba convertint amb un empinat corriol de cara avall. 








Arribeu al Torrent de Guimbàs, que heu de traspassar i agafar una pista forestal a l'altra costat. Seguiu aquesta pista fins que arribeu a Sant Quirze de Pedret, una altra bonica ermita. Aquí agafeu la pista asfaltada i aneu avall, fins que sortiu a l'impressionant Pont de Pedret, un pont de 4 arcs per on passa el riu Llobregat, que forma un petit congost i tolls d'aigua que fan d'aquest indret un lloc especial. 









***Els orígens de Sant Quirze de Pedret són molt poc documentats. El lloc de Pedret és esmentat l'any 983 entre les possessions del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, però de l'església, no se'n té referència fins al 1167, tot i que és evidentment anterior.
Sant Quirze de Pedret presenta autèntics problemes pel que fa a la seva datació. Actualment hom s'inclina a pensar que l'església correspon únicament a dues etapes constructives: l'obra pre-romànica del segle X (fruit d'una sola campanya i d'un únic projecte, contra allà que s'ha dit a vegades), i les modificacions romàniques de finals de segle XII. En els anys 1960-62 l'església fou restaurada per la Diputació de Barcelona, sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs. Aquesta restauració introduí alguns elements de confusió en la lectura arquitectònica de l'edifici que dificulten encara més la comprensió de la seva complexa cronologia.
La pica beneitera, malgrat que la datació de la peça no és segura, possiblement pot catalogar-se com un exemplar dels SXIV-XV, en una època de plena decadència de l'art de treballar la pedra a la comarca del Berguedà.***

***L'alou de Pedret és documentat des de l'any 983 com una de les propietats del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. L'any 1168 es va identificar amb l'actual església de Sant Quirze de Pedret, a precs de Bertran d'Avià. La família Avià, aleshores residents a Berga devien protegir el lloc car l'any 1286 Ramon d'Avià deixà en el seu testament sis diners per l'obra del pont de Pedret. ("et operi pontis de Pedreto. VI. denarios"). Gràcies a aquesta notícia s'ha pogut datar el pont.
Es creu que les parts més antigues del pont poden correspondre al segle XIII, coincidint amb el primer esment del monument a les fonts antigues. A més, s'observen reformes importants probablement fetes a la centúria següent, i d'altres en època moderna, potser del segle XVII. La intervenció arqueològica no afecta la caixa del pont sinó que es limita a la neteja de l'entorn immediat i a l'excavació aigües avall dels sediments de terres que podien haver quedat estratificades, com també als dos caps del pont on s'hi han acumulat terres.***


Traspasseu el pont i ja a l'altre costat seguiu la pista a l'esquerra, que és el traçat antic del tren miner que anava de Manresa a Guardiola. Per aquesta pista tornareu a traspassar el Llobregat, i també 3 túnels, un d'ells fins i tot amb interruptors incorporats per encendre els llums. En definitiva, una tornada plàcida i acompanyada del soroll de l'aigua fins a Cal Rosal.








Ja Hi Sou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada