dilluns, 22 de juny del 2015

Aneto per La Renclusa

Temps aproximat: 9h
Distància: 16km
Desnivell: 1500m

Accés: Heu d'arribar fins a la població de Benasque, aquí seguiu carretera amunt amb direcció a Los Llanos del Hospital i continuar per aquesta pista fins a La Besurta, on veureu un petit refugi i aparcament de sobres per deixar el vehicle.

Notes: La ruta pot variar molt en funció de la neu que encara quedi, però els grampons i el piolet jo els portaria a la motxilla de totes maneres.

Es tracte d'una excursió d'alta muntanya, tingueu en compte la previsió meteorològica i l'equip a portar ( jaqueta, guants, botes, frontal...)

Disculpeu per les fotos, però un altre cop vam tenir un dia d'aquests de "muntanya-muntanya"(neu, pluja, boira, fang...) i he fet les que eh pogut. Veureu que estant barrejades ja que vam pujar de nit més de 2 hores i les he canviat per les de dia perquè ho pugueu veure millor.

Us deixo informació dels apartaments on vam allotjar-nos a la mateixa població de Benasque, relació-qualitat preu són perfectes. Des de Benasque a l'aparcament de La Besurta teniu uns 30 minuts, així que si dormiu a Benasque tingue-ho amb compte.

Apartaments Benasque



VÍDEOS

Vídeo des de la Glacera de l'Aneto

Vistes baixant cap a La Renclusa


Sortiu de La Besurta i dirigiu-vos cap a la dreta, on hi ha un panell informatiu. Des d'aquest punt heu de seguir les marques "verd-verd fosc". Baixeu cap al Riu Ésera i travesseu-lo, aneu seguint marques i arribeu a un altre panell informatiu, a l'esquerra aniríeu cap al Forau d'Aiguallut, vosaltres aneu a la dreta. El camí va fent llaçades i va pujant pel costat d'un barranc, està molt ben senyalitzat i molt fressat així que no tindreu cap problema per arribar al Refugi de la Renclusa, desprès d'uns 45 minuts.


 





 Un cop al davant del refugi continueu pel camí evident, ben fressat. Pocs metres més enllà i just abans de travessar un torrent heu d'estar atents a agafar un corriol a l'esquerra, si continueu recte per un altre corriol us posareu de ple dins del torrent i haureu de tornar enrere. Bé, agafat el corriol a l'esquerra heu d'anar seguint el camí evident. Aquest tram és el més pesat de tota la ruta, ja que pugeu per un caos de roca, on la multitud de fites i de pedres us faran desorientar una mica, però no cal patir, vosaltres aneu sempre amunt, ajudant-vos d'algunes fites i d'alguna marca vermella que anireu trobant de tant en tant.






Des d'aquest punt i depenent de la neu que hi pugueu trobar, us trobareu un tipus de pujada fins el Portillón Superior o una altre. Nosaltres la pujada forta fins el Portillón Superior la vam tenir que fer amb grampons, ja que ja hi havia una bona pala de neu. Bé, us trobeu el que us trobeu aneu pujant, amb la Cresta de los Portillones a la vostre esquerra. Quant la pujada sembla que comença a minvar una mica heu d'estar atents a desviar-se cap a l'esquerra, veureu fites. Aquí anireu enfilant-se per sobre les roques, passant a prop d'un immens pluviòmetre a dalt, a la vostre dreta. Amb pocs metres arribareu al Portillón Superior.






El Portillón Superior és una escletxa que permet accedir al Glaciar de Aneto, la glacera també pot variar molt amb funció de la neu. Nosaltres vam tindre sort d'uns valencians que anaven davant nostre obrint traça, ja que les del dia abans s'havien esborrat a causa de la nevada, i amb la boira que vam tenir hauria sigut molt difícil trobar la direcció correcta cap a l'Aneto. Bé, esperant que us trobeu bon temps i camí marcat, aneu seguint la traça, (també hi han algunes fites) i aneu pujant suaument. El camí travessa amb diagonal la glacera, direcció Sud-Est.









Si teniu sort i veieu el cim de l'Aneto perfecte, ja teniu el punt de referència amb que fixar-se, sinó aneu avançant fins arribar a les parets del Pico Coronas, que teniu a la vostre dreta. Ara ja amb camí més pla arribeu al Collado Coronas (que nosaltres no vam ni veure) i des d'aquí comença la primera de les 2 rampes d'accés al cim. La primera rampa és dura, molt empinada i llarga, i amb neu tova es fa molt feixuga. Arribeu a dalt d'un petit replà però al cap de res ja torneu a estar a la segona rampa, més curta i que amb pocs metres us porta fins a l'Antecima de Aneto.







Bé, ara ja teniu davant vostre el mític Pas de Mahoma, un pas d'uns 20 metres, amb un parell de passos delicats, però que no comporten cap tipus de problema si es passen a poc a poc i sense pressa. El que impressiona més del pas és la caiguda que tens a ambdós costats. Vigileu si la roca té neu o gel, assegureu bé el pas i amb un tres i no res estareu a l'altre costat on ja només us separen pocs metres del cim dels Pirineus, el Aneto (3404m). Imagino que les vistes son brutals, espero que vosaltres les pugueu gaudir, nosaltres no vam tindre aquesta sort.







Bé, desprès del merescut repòs al cim toca baixar. La nostra idea era baixar per Aigualluts, però degut al temps, a que no hi havia traça i que tothom qui baixava estava tornant per on havien vingut vam optar per seguir la mateixa ruta de baixada que de pujada, on vam estar acompanyats per una "agradable" nevada i més avall una "magnífica" pluja contínua que ens va acompanyar fins a l'aparcament.






Ja Hi Sou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada